A l'entrada del Parc ens fan pagar 1000 NPR a cadascun. El dia va empitjorant i el camí és més llarg del que em pensava, i a més no és tot baixada. Les espatlles em fan molt amal, la motxilla pude pesa 20 kg. Quan ja no podem més parem i fem una xocolata amb galetes i formatge. Encaro la pujada amb més motivació, i per fi arribem a LUKLA !!! Ho celebro amb una Coca.Cola. De seguida anem cap al Khumbu Lodge i demanem els bitllets de l'avioneta per demà. Ens demanem un sopar que es fa esperar molt, però que és molt abundant: unes pizzes bonísssimes. Per primer cop plou. Les postres ens acaben de rematar: una empanada gegant fregida i farcida de plàtan. Al llit amb dues mantes i sisplau que no m'agafi una indigestió.
(*) He llegit a internet (la descripció la feia un tal Fan Fon) que el terme guiri "es refereix a qualsevol estranger, més aviat turista, i encara que quedi clar que no és un elogi, tampoc es diu amb menyspreu, sinó més aviat amb una certa sornegueria. Parles d'un guiri i t'imagines un paio amb la pell vermella cremada pel sol, la càmera penjant al coll, bermudes i els peus ficats en unes xancletes.. amb mitjons ! El guiri és un estereotip del visitant de pas."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada