28 de Març

Em llevo d'hora per escriure un parell de mails curtets, esmorzem, fem motxilles, venem el gas que ens sobra, i marxem ben carregats cap a Lukla. Comencem amb una empinada baixada, polsegosa i plena de guiris (*), porters i yaks pujant.

A l'entrada del Parc ens fan pagar 1000 NPR a cadascun. El dia va empitjorant i el camí és més llarg del que em pensava, i a més no és tot baixada. Les espatlles em fan molt amal, la motxilla pude pesa 20 kg. Quan ja no podem més parem i fem una xocolata amb galetes i formatge. Encaro la pujada amb més motivació, i per fi arribem a LUKLA !!! Ho celebro amb una Coca.Cola. De seguida anem cap al Khumbu Lodge i demanem els bitllets de l'avioneta per demà. Ens demanem un sopar que es fa esperar molt, però que és molt abundant: unes pizzes bonísssimes. Per primer cop plou. Les postres ens acaben de rematar: una empanada gegant fregida i farcida de plàtan. Al llit amb dues mantes i sisplau que no m'agafi una indigestió.

(*) He llegit a internet (la descripció la feia un tal Fan Fon) que el terme guiri "es refereix a qualsevol estranger, més aviat turista, i encara que quedi clar que no és un elogi, tampoc es diu amb menyspreu, sinó més aviat amb una certa sornegueria. Parles d'un guiri i t'imagines un paio amb la pell vermella cremada pel sol, la càmera penjant al coll, bermudes i els peus ficats en unes xancletes.. amb mitjons ! El guiri és un estereotip del visitant de pas."

27 de Març

Esmorzem no massa d'hora i veiem factible arribar a Namche. Caminem i caminem Khumbu avall passant per uns quants nosequè-boches, fins arribar a Tengboche, a on hi ha una bona pujada i un temple budista molt gran. Ens mengem la última llangonissa que ens queda i fem un hot chocolate amb galetes. Ens diuen que a les 15 h. es pot visitar el temple, i ens hi apuntem. Mitja hora bastant aburrida amb 4 monjos resant (*). Fem fotos i marxem cap a Namche.

Arribem de nit i cansats, i anem al Khumbu Lodge. Comprem pa, formatge i tonyina i cuinem a dintre l'habitació. Ens atipem amb algun paquet de noodels, dutxa i a dormir.

(*) sigh..

26 de Març

Ens llevem a les 04:30 del matí, i esmorzem galetes amb xoriço i xocolata blanca... Uf quina nit més dolenta: estava molt estret, i així costa dormir. Escalfem les botes amb l'alè i vinga cap a fora ! Fa una mica de fred però no massa (-10ºC). Avancem poc a poc per unes rampes llises i inclinades de roca. Es fa de dia però el fred no marxa. Quan ja portem 400 m arribem al inici de la glacera, i també arriben els primers raigs de sol. Perfecte ! Els peus es recuperen i ens calcem els grampons. La primera meitat de la glacera està plena de "penitentes", avancem fàcilment pujant per les terrasses esglaonades que forma el gel. L'alçada es comença a notar i costa mentenir les pulsacions. Unes cordes fixes ens marquen la ruta a seguir. Les trobem totalment innecessàries, però ens resulten útils per saber el camí. Allà on s'aixequen les cordes fixes trobem una aresta de neu tallada per una esquerda. En aquest moment ens encordem i assegurem el pes. Després un petit tram de roca i més tard un flanqueig en diagonal per una pendent de gel que regalima molt. Finalmet aresta de neu i cim sobre cornisa al fals cim del LOBUCHE EST (AD). Vistes increibles en totes direccions. Mengem, fem fotos i algun vídeo, 20 minuts a 6090 m. i després comencem a baixar sense perdre temps. Baixar resulta més ràpid que pujar. En una hora i mitja ens plantem al campament del llac.

Trobem 3 tendes més, i mentre pleguem la nostra, uns guies ens demanen el permís. El Dani parla amb ells i els hi diu que no hem fet cim, però ells diuen que ens hi han vist. Diuen que podem tenir problemes i que baixaran al poble a veure el permís i que trucaràn a la nostra agència. Baixem fins a Doughla i ens trobem amb el Kiku. Fem una xocolata calenta i decidim anar un tròs avall per oblidar-nos dels guies. Arribem a Periche, ens instal·lem al primer lodge que trobem, sopem i a dormir.

25 de Març

Ens llevem amb el Gerard motivat per anar al Lobuche, el Kiku gens i el Dani dubtant. Jo tinc moltes ganes de probar-ho, almenys. Ens passem molta estona fent les motxilles, ja que els sherpes ens deixaran coses a Namche i a Kathmandú. Fem una foto de grup, ens acomiadem i se'n van. El Dani decideix venir al Lobuche. El Kiku es quedarà a reposar. Marxem direcció Awi Peak i acabem pujant-lo. Val la pena, hi han unes vistes espectaculars. Em trobo força bé. Fem un flanqueig i arribem a 100 m. per sota del campament del llac. Un home que baixa amb el seu guia ens explica com li ha anat. Ens anima bastant, ja que diu que no és difícil i que ell tampoc domina gaire. Pugem fins al llac i allí ens trobem amb dos guies que baixen de muntar cordes fixes. Ens demanen si volem pujar i si tenim permís i nosaltres diem: sí, sí.

Acampem amb vistes al Ama Dablam i ens preparem per fer el sopar, però sorpresa ! no tenim fogonet ! Sense pensar-hi l'he enviat amb els porters cap a Kathmandú !

A "tranques i barranques" fem un foc, amb cartrons i herbes seques, i aconseguim bullir aigua per fer els sobres d'arròs al curry liofilitzats del decathlon; que bons ! Després fem un arròs amb tonyina i cap a dormir. Ens encabim com podem els tres a la tenda Vande. Esperem que demà faci bon dia...

24 de març

Sembla que els "porters" es troben millor. Bé ! Anem amunt cap el Cho La. Alguna cosa m'ha sentat malament, i diria que ha sigut la melmelada de l'esmorzar (Chapati Jam). La panxa em fa punxades i tinc diarrea sobtada. Em trobo fatal. Intento avançar pas a pas sense pensar en tot el que queda. A dures penes faig el Cho La, i intento gaudir les vistes i el bon dia que fa, però em costa. Els "porters" tiren molt ràpid, es nota que tenen ganes de plegar ja.

Un cop passat el coll, baixem per la glacera sense grampons (fàcil) i parem a menjar 4 galetes amb formatge de yac. Tenim unes vistes impressionants del Cholatse i els corbs atrets pel menjar sobrevolen els nostres caps. Baixem fins a Dzong La i comencem a discutir si quedar-nos-hi o tirar més avall. Jo ja els dic que avui res de res del campament de Lobuche, i que hauriem d'acomiadar els sherpes quan abans millor. Finalment decidim baixar fins a Duhla, l'endemà al matí acomiadar els porters i, si hi han ganes, anar a muntar el campament d'alçada. Jo m'estiro al llit per descansar i els altres cuinen dins l'habitació. Parlem una estona de les propines. És complicat voler ser generós però alhora no passar-se. Al final decidim donar 2000 NPR per cap en raó de propina i despeses de tornada. Aviam si demà em trobo millor. Sopo un "plain rice" i una coca cola...

23 de Març

Ens llevem a les 06h. i esmorzem tranquilament. Tothom ja ha marxat en direcció Gokyo Ri (*).
Em menjo un arròs amb truita deliciós.

Deixem els trastos a l'habitació i marxem amb la calma amunt cap el Gokyo Ri (5300 m). La pujada va molt bé excepte perquè se'm refreda la boca i em fan molt mal les dents, com si tingués caries. En una hora, el Dani i jo fem els gairebé 600 metres de desnivell, i ens passem una bona estona contemplant el panorama: Cho Oyu, Everest (**), Pumo Ri, Makalu... Realmet espectacular. Mengem galetes i una mica de llangonissa. Total 3 hores llargues al cim. Baixem corrent en menys de 30 min. Tornem al lodge a fer uns tés i ens endormisquem fent la migdiada. Comença a fer molt vent. Fem alguna partideta de cartes i mengem alguna cosa, recollim, paguem i marxem capa Dragnac. En una hora i mitja aprox. arribem. El Nagwaon ja ens espera al mig de la glacera del Makalu. El Kharma ja s'ha recuperat, però el Rimgi i el Jurge estan malalts. Sopem poca cosa i després fem un nodels a l'habitació. Demà a veure si podem marxar tots cap el Cho La i muntar el campament del Lobuche Est.

(*) En el llenguatge nepalí, "ri" significa "pic", i "la" vol dir "coll"
(**) Podeu veure l'Everest a les fotos segona i tercera