Quin fred que fa de bon matí, quan encara no toca el sol. Avui ens preparen un esmorzar diferent, pasta (galets) amb salsa desconeguda i ketxup. Entra bé, sobre tot perquè és una cosa diferent. Preparem les motxilles, amb les cordes, budriers i tal, sense que els sherpes ho sàpiguen, perquè provem de pujar el Ramdung, per al qual no tenim permís (1). Ens acompanyen els tres sherpes joves (Rimgi, Durge i Kharma) que ens porten les dues tendes i el menjar. Quan muntem el campament a 4900 m. ells tornaran a baixar. Ara mateix estic escrivint des de la cota 4700, resguardat del vent dintre unes parets de pedra. Aquí s'hi està de conya. A la tarda la cosa canvia, comença a nevar i després de pujar una mica caminant per aclimatar, tornem ràpid cap a les tendes i ens hi tanquem fins l'endemà.
(1) Per fer una ascenció cal un permís. Els permisos nepalís són tres vegades més cars que els tibetans. El permís que els nostres aventurers no duien per al Ramdung, per exemple, costava 90 € per persona. He vist en una pàgina web que el permís per pujar l'Everest des de la vessant sud, la nepalí, costa 10.000 $ per persona. (N. de l'E.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada