Fem la pujada esgotadora fins arribar a la presa. Ens esperen unes vistes espectaculars de l'embassament glaçat i les muntanyes nevades al fons. Fem fotos i ens anem encantant. Primer error del dia: ens separem dels porters, ja que nosaltres decidim tirar pel recte i atravessar el llac per sobre, però els sherpes no ho veuen clar. Ells aniran pel camí de la bora, que fa moltes pujades i baixades. La travesia del Tsho Rolpa resulta massa emocionant, almenys per mí. No paren de sentir-se sorolls i cruixits per sota nostre, i als terraplens de la bora van caient pedres continuament. També hi ha un moment que hem d'atravessar una esquerda en el gel (quina por). Després de 2 km. aproximadament arribem al final, i ens adonem que serà complicat tornar a empalmar amb el camí i trobar el campament on hem quedat amb els "porters".
Decidim ficar-nos a la glacera coberta de pedres i anar tirant per la banda esquerra (dreta real, jeje). És molt cansat avançar, les pedres són inestables i pujem i baixem continuament. A més, és perillós perquè cauen pedres de la vessant tota l'estona. Anem tirant bastant desorientats fins a trobar més fites. Les seguim i trobem un campament, però ens adonem que gairebé ja som al final de la vall. Per tant el campament queda enrera. Fem mitja volta i intentem creuar la glacera en direcció on creiem que hi ha el campament, però se'ns fa fosc i no aconseguim pujar el terraplè. Estem bastant cansats i ja fa estona que és fosc. Decidim fer bivac. Ens acomodem sota una pedra i almenys jo passo gairebé tota la nit despert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada