8 de Març

Ens llevem a les 07:00, esmorzem pa amb mel i melmelada i iogourth, però això ens passa factura (2800 NPR dormir, sopar i esmorzar).

Caminem fins a Chetchet i allà parem per dinar un bon plat de noodels. Travessem el riu per l'última passarela i comencem la pujada per les escales cap a Simigaon. Arribem d'hora però bastant cansats. Fem un tè i després una visita al temple budista.

Sopem arròs i sopa de llentíes i provem la carn de Iak. Dormim sobre matalàs.


"N del T":

NPR = NePalí Rúpia
1 € = 100 NPR
noodels (o noodles) una mena de paquetets d'espaguettis liofilitzats, que es poden preparar amb aigua bullent, però que els d'allí també se'ls mengen tal com surten del paquetet..

7 de Març

Ens llevem a les 6:00h, fem les motxillles i anem a comprar bitllet de bus fins a JAGAR. L'agafem a les 7:00h (gairebé se'ns escapa). L'asfalt s'acaba de seguida, i ens comencem a enfilar per un camí ple de sots i bonys que passa per la part alta de la vall, fent parada a tots els pobles. Resulta un viatge realment autèntic: les motxilles a dalt del bus, a dintre plè a rebentar de gent, el conductor que va "a saco", la música sonant... La gent va pujant i baixant quan els hi toca, i si el bus va massa plè, doncs pujen a sobre el sostre. En uns quants llocs ens trobem nens que van caminant a l'escola, pujen tots i els apropem també.

El camí és realment espectacular, a vegades sentim el buit, borejant els precipicis.

Els pobles són autèntics, 100% rurals.

Finalment, i esgotats, arribem a JAGAR, a les 13:30 (6 h bus). Allà dinem menú nepalí amb peix, i comencem a caminar.

Quan ja és fosc arribem a Jagar i anem a sopar i dormir a casa d'un home, a on també hi han les aules de l'escola.

6 de Març

ens llevem, empaquetem els trastos i marxem. Ens encavim estrets 8 persones + conductor en un 4x4 i ens passem tot el dia viatjant per arribar a CHARICOT (8h). Resulta un viatge realment insòlit. Si no hem pagat 100 "peatges" no n'hem pagat cap. A tots els pobles rurals ens esperen tot de "quadrilles"de nens barrant la carretera amb cordills, canyes, taules, troncs, inclús algun filferro espinat. No sabem si sempre és així, o només avui perquè és un dia festiu, tot i que als nens s'els veia molt habituats a "cobrar el peatge".

En les múltiples parades aprofitem per parlar amb els 4 portejadors i conèixels una mica. Finalment arribem a CHARICOT quan ja és fosc, ens instal·lem, sopem (molt picant) i anem a dormir.

5 de Març

Ens llevem d'hora, anem a esmorzar en una pastisseria del THAMEL i voltem fins a les 09, hora a la qual hem quedat amb el KAMI (el jefe de la agència) Tanquem els tractes i li paguem (274 € / persona: porters + permís Pachermo + vol Lukla-Kathmandú). També ens diu que haurem de pagar les despeses diàries (p.ex. 1 dia 8 pers. dormir i menjar = 12 €). Els altres objectius del dia són: -comprar bitllet Kathmandú / Charicot, -comprar gas, -comprar menjar, -comprar manoples plumes.

Després de molt voltar per la estació de busos i + llocs, ens adonem que per al dia seguent (06 Març) no hi ha bus, degut a una festa de Shiva. Comprem, deliberem i decidim marxar l'endemà igualment, però llogant un 4x4 (100 €). A destacar el dinar molt tranquil en una terrassa del NEPALI KITCHEN. El gas ens costa 7,5 € la bombona gran. El Kiku es com`pra una jaqueta de plumes (25 €). Les manoples ens costen 15 €.

4 de Març

Arribem a Kathmandú a les 15:20, fem cua per pagar el visat (1 foto, 22€, fins a 3 mesos) i a fora ens espera la gent de Annapurna Trecks, que ens acompanyen en furgoneta fins al centre (THAMEL). Allà ens instal·lem en una pensió al costat de la THORONG PEAK GUEST HOUSE, que per el preu (8 € / hab. 4 pers) està prou bé. A la nit se sent música fins a altes hores, però tret d'això el lloc és tranquil. Passem el que queda de tarda voltant pels carrers i sopem en un "restaurant" japonès a la llum d'unes espelmes (restriccions electricitat).

el primer full

la llibreta del Guillem

El Guillem i els seus companys ja van tornar del Nepal. Van arribar dimecres passat. Prims i barbuts, tenien la pell cremada pel sol, el vent i el fred. Vem dinar i quan vem acabar ens va anar treient de la motxilla les cosetes que ens havia portat de regal. Després, ens va ensenyar les fotos que havia fet mentre explicava tot el que havien viscut.

Més tard li vaig dir que hauria de recollir aquells records i escriure’ls en algun lloc perquè "quedessin". Sense dir res, va anar a buscar una llibreta negra, la que veieu a la foto, i me la va donar. A la llibreta hi havia anat apuntant, dia a dia, el que feien.

Em va agradar molt poder llegir el que havia escrit. Li vaig demanar permís -i me’l va donar- per compartir-ne alguns trossets amb vosaltres.

A veure si durant uns quants dies us ho puc anar passant, juntament amb unes quantes fotos..